Ceràmica femenina Bereber

“UN LLEGAT ANCESTRAL FET PER MANS DE DONA”. De tot el Marroc, només al Rif, la terrisseria és exclusivament femenina. Terrisseria apresa de mares a filles i ancorada en una tradició mil·lenària. Tota la fase de fabricació dels atuells està feta per dones. Des de la recollida de l’argila i del desgreixant fins a la preparació final del fang. (Trencar l’argila, tamisar-la, pastar-la amb el desgreixant fins a aconseguir l’elasticitat òptima, la preparació dels engalbes i utillatges) Per al modelatge, la terrissera col·locarà a terra un plat fons de l’inrevés i hi col·locarà a sobre una base plana amb el fang i amb l’ajuda de la mà farà girar aquest a la manera del torn. Començarà a pujar el fang estirant cap amunt amb l’ajuda d’un tros de fusta. Depenent de la mida, a partir d’una certa alçada utilitzarà la tècnica de l’ordit fins a completar el vas. Després d’un breu assecat, retallarà tots els sobrants de fang per donar a la peça la seva forma definitiva i començar el brunyit.

Per a aquest utilitza un engalba vermella o / i blanca depenent de la tradició de la seva tribu. Decorarà la peça segons el seu ús, guardant sempre la mateixa composició decorativa que és el segell identificatiu de cada tribu. La cocció es farà en forn a cel obert. Les seves arrels són rurals i la seva funció és domèstica. La fragilitat de la ceràmica berber i la seva utilització fa que no tinguem objectes molt antics (anteriors al segle XIX) però això no vol dir que no provingui d’una cultura antiquíssima, per les seves tècniques i per les seves múltiples similituds amb altres ceràmiques de cultures com la fenícia o ibèrica.